PEUDEGAT
          
            ACAMINAR TRAVEL
          Si et registres podràs rebre al teu correu el butlletí de senderisme
Inici Directori Catàleg Agenda Revista Territori Enllaços Extranet
> Revista > Llistat > Article
21/11/2017 Iniciar sessió Registrar-me es català en


            GUIES AMA DABLAM

Revista - Cròniques (Cròniques d`excursions i recomanacions d`itineraris)
Hem caminat pels estanys amb lluna plena
EditorEl Refugi Escola de Natura i Muntanya
Data06/02/2013

Al bosc hi havia nevat feia poc. El camí estava esborrat, no hi havia traça.
Obrir la ruta, ser els primers a fer-ho, és una experiència que et recorda que ets la primera persona que entra al bosc. Ningú ho ha fet des de fa moltes hores. Respires la calma, la tranquil·litat i t’abraça un assossegament que et deixa sensible al sentir la remor i el vent quan acarona les branques dels pins. El bosc parla.



Aleshores és quan els regals es fan visibles.

Un esquirol travessa a pocs metres. S’atura i et fa una mirada ràpida per continuar amb la seva feina. Ha d´escampar el menjar pels diferents caus. És la manera de protegir-se a l’hivern i assegurar-se que els fillets/es tindran menjar. Ep! i segones residències.
Vaja, què em recorda això?
A casa comprem menjar per a tota la setmana i la congelem per una comoditat de funcionament. Ara, parlar de segones residències fa mal a les orelles, els bancs i les hipoteques no perdonen. Però fa poc temps, teníem aquesta cultura de la segona residència. No?
Bé, els esquirols no saben de problemes de bancs, ni tan sols coneixen la banca ètica. Però tenen uns caus molt còmodes, confortables i senzills. El caliu no hi falta!


En molt poca estona, es va deixar veure el reietó del bosc, un dels ocellets més petitons que tenim. També ens va venir a saludar, sempre molt nerviós i enfeinat, això sí, amb la corona reial. No la deixa mai. Ni té perill que li caigui, potser perquè es limita a fer petits treballs per al bosc. La recol·lecció i escampar llavors. No farem cap paral·lelisme.

És en aquests dies il·luminats que decideixes fer alguna cosa especial. Volia veure els estanys amb lluna plena! Era el dia. Per aquelles circumstàncies curioses, fantàstiques, la Mare Natura, o les Goges, van fer que aquell dia precís hi hagués un cel net, clar i amb una gran lluna plena que regnava per sobre de totes les coses.

I.... Guau! Vaig descobrir un país de fantasia.



Les fades dels estanys, les dones d´aigua, les dones de fum, havien sortit. Als estanys hi havia una festa. L’aire era fresc i net. Sentia la felicitat, sentia que m’hi havien convidat i... tenia la certesa que no estava sol. Vaig engegar el frontal i grapats de petits llums de colors l´il·luminàvem a les frondoses del bosc de pi. “Moltes gràcies, majestat, Mare Terra.”
Sabia que la festa estava a punt d´acabar per a mi. Havia de retirar-me amb respecte. Per algun motiu entenia que ja m’havien fet el regal. Les Goges i el bosc havien de tenir el seu espai més privat. El ramat d´impressionants cabirols em van venir a buscar. Els vaig seguir en el meu descens, pels camins nevats del bosc.

Sabeu què?

Volia establir contacte amb ells. Intentar comunicar el meu agraïment. Els vaig fer petons -la única cosa que se’m va acudir, em va sortir de dins-, i semblava que els agradava. Es van aturar i em miraven fixament. Potser als cabirols també els agraden els petons, com a molts mamífers que, els agraden el respecte i els llaços establerts amb el cor.

Ens hi voleu acompanyar?

Poseu-vos les raquetes als peus i som-hi!

LA RUTA DELS ESTANYS GLAÇATS.

  Fes clic en la imatge que vols veure







            BONVIURE CAP D'ANY I CARNAVAL

Inici | Qui som? | Nota Legal | Contacta amb nosaltres | Publicitat
Excepte a on s'indiqui, el contingut d'aquest lloc web està protegit amb una llicència Creative Commons
Designed and Powered By WEBDESENDERISMO.COM 2016