ACAMINAR TRAVEL CAP D ANY
          
            TIERRAS POLARES
          Si et registres podràs rebre al teu correu el butlletí de senderisme
Inici Directori Catàleg Agenda Revista Territori Enllaços Extranet
> Revista > Llistat > Article
14/12/2019 Iniciar sessió Registrar-me es català en


      TEE TRAVEL

Revista - Cròniques (Cròniques d`excursions i recomanacions d`itineraris)
Un pelegrinatge per la Camarga (França)
EditorCarlos Baijet Torrents
Data12/08/2009

L’associació “Amis de chemins de St. Gilles” organitza cada any diverses rutes de pelegrinatge tant a la primavera com a l’estiu acabant la temporada amb el conegut “Pélérin d’un jour” de va de Nîmes a St. Gilles du Gard.
Tots sabeu que a l’abadia de St. Gilles s’hi troba una imatge de la Mare de Déu de Núria i que els membres d’aquesta associació francesa van fer la donació d’unes reliquies de St. Gil que es troben a la seva ermita en el Santuari de Núria.
Doncs bé, aquest any volia participar en un dels seus pelegrinatges i vaig tenir la sort de poder-me inscriure a la “Ruta de la Camargue”, dic sort perquè el desnivell més alt corresponia al dic de contenció del riu Ròdan, així m’evitava pujades i baixades.
El programa previst era de 7 dies de caminada, sortint d’Arlès, baixar cap a Villeneuve, Salins de Giraud, Stes. Maries de la Mer i tornar a pujar direcció a St. Gilles du Gard. En total, uns 120 km aproximadament vorejant el parc natural de la Camarga, on varem tenir l’ocasió de contemplar milers i milers de flamencs i altres aus i gaudir d’unes vistes impressionants d’aquest parc.
Però no tot era caminar i gaudir del paisatge. Era també un camí de reflexió, un camí d’espiritualitat on cadascun de nosaltres vivia el seu propi interior, però a la vegada també vivíem en comú i compartíem els pensaments, l’oració i el rencontre amb Déu.
Els llocs més interessants que vaig poder descobrir amb els meus amics francesos i la nostra gran amiga tarragonina, la Rosa, que també es va sumar, com fa ja 7 anys, a aquest pelegrinatge, podríem dir que foren, el monestir de “Notre Dame des Champs” on encara es troba una petita comunitat de monjos, amb ells varem compartir l’ofici religiós; la “Chapelle de Villeneuve” on es troba una petita imatge d’una verge negre i una “majestat” que ells li diuen “el Crist ressucitat”. A Sambuc trobem l’Església parroquial de la Immaculada Concepció i a Salins de Giraud, la Parròquia de Santes Marias, que es troba abandonada des de l’any 1987 i on curiosament encara es conserva dins del presbiteri dues senyeres catalanes de més de 20 metres cadascuna. El far de la Gacholle dins del parc natural de la Camarga està reconvertit com oficina de turisme del parc amb un petit museu. Només s’hi pot accedir a peu, està prohibida la circulació de qualsevol vehicle. Un altre lloc que em va impressionar molt va ser l’església de Stes. Maries de la Mer (Sta Mª Salomé i Sta. Mª Jacobé), es tracta d’una església fortificada, la part superior sembla un castell. A la cripta s’hi troba la imatge de Santa Sara, la patrona dels “gitanos” i també un marc amb una imatge de Sant Ceferino, el primer sant gitano conegut com “el Pelé”, natural d’Osca va ser assassinat per defensar l’any 1936 al capellà del seu poble. I com no, el lloc per antonomàsia, l’abadia de St. Gilles du Gard, on es conserven les despulles del sant a la cripta que segons ens expliquen és la cripta més gran d’europa.
L’experiència d’aquesta ruta ha estat molt enriquidora, a nivell personal i a nivell col•lectiu. El grup el formàvem 19 persones, provinents de diferents llocs, dos de Catalunya, cinc de Bèlgica i la resta de diferents llocs de França, Paris, St. Etienne, etc. Tots amb les nostres inquietuds i motivacions, però tots formant una gran pinya i amb un sentit del respecte i companyerisme encomiable. Tothom compartia el que duia, tots ens ajudàvem en qualsevol problema que sorgís, un dels mèrits de que tot funcionés tant bé, era l’organització que ja tenen establerta per a totes les rutes que fan. Tothom col•labora en tot. Des de portar la furgoneta d’avituallament a fer el dinar, el sopar, preparar esmorzars, anar a comprar, netejar, etc.
La part més divertida, més que divertida “entretinguda”, era l’ocupació de l’espai per a dormir. Allà sí que tothom corria per a trobar el millor lloc. I es que d’habitacions i llits, pocs, en molts llocs dormíem a terra, en altres hi havia lliteres i algun llit, res de hostals o fondes o cases rurals. Els allotjaments eren a les parròquies o capelles on ens trobàvem. El primer dia a la sala de reunions del Centre diocesà Emanuel d’Arlès, la segona nit tothom repartit per la Chapelle de Villeneuve, a mi em va tocar un llit, a Sanbuc va ser la pitjor nit, pel fred, com que no hi havia espai, uns quants varem tenir que anar a dormir a l’església, a França es considera normal. A Salins de Giraud varem dormir junts els tres mosqueters, la Rosa, el Jean Marie i el que us escriu, però com que només hi havia dos llits, apart d’escriure vaig dormir a terra. A l’entrar a Stes. Maries de la Mer, ens varem dirigir a la sala parroquial que tenia molt bona pinta, però només hi havia una petita habitació, que ràpidament varem ocupar els tres mosqueters i una altre que es va afegir, la resta al menjador. A Albaron, a l’església parroquial, també “tots a terra”, si bé jo em vaig procurar un bon lloc darrera la taula del mossèn dins de la sagristia, anava guanyant experiència. El darrer dia ja va ser més luxós, varem ser convidats a una cabana típica ”Camarguesa”.
En quant al menjar, com el preparàvem entre tots, varem tenir ocasió de degustar diferents especialitats. Nosaltres com a bons catalans, els hi varem fer una “Sopa d’all”, barateta i calenteta. Vaig provar per primera vegada la “sopa d’ortigues”, amb una mica de recança no fos cas que a l’endemà em trobés amb dificultats per a caminar, però no, puc dir que em va agradar molt. A la meva edat i descobrint coses. El millor de tot, “les fromages”, repetiria el camí només per menjar formatges.
Cada dia ens aixecàvem al voltant de dos quarts de set i després d’esmorzar i fer la lectura del evangeli del dia i el cant dels pelegrins, iniciàvem el camí guardant una hora de silenci en reflexió del que havíem parlat abans de sortir. Cap a les 12 h. (hora europea) la furgoneta ens duia el dinar aprofitant aquesta estona per a comentar temes sobre espiritualitat i religió. Per la tarda acabàvem el tram del dia i a la recerca del lloc per dormir !!!
Des d’aquestes pàgines vull donar les gràcies als meus companys de camí per la seva hospitalitat i amistat i també vull encoratjar-vos a vosaltres perquè us animeu algun dia a fer una caminada amb els nostres amics de St. Gil.

  Fes clic en la imatge que vols veure
Pel costat del riu Rhône
Els Cavalls de la Camarga
Flamencs al parc natural de la Camargue
Caminant per la Camarga
Pa amb tomaquet i pernil a l'estil francès
La creu de la Camarga (Stes.Mairies de la Mer)
Preparant la sopa d'all pels pelegrins
Sortint de Stes. Mairies de la Mer
Creuant el petit rhône
Caminant per sobre els dics del riu
El grup davant una típica cabana "camarguesa"
Davant l'Abadia de Saint Gilles du Gard


            TIERRAS POLARES - Expediciones con raquetas y esquís en Laponia

Inici | Qui som? | Nota Legal | Contacta amb nosaltres | Publicitat
Excepte a on s'indiqui, el contingut d'aquest lloc web està protegit amb una llicència Creative Commons
Designed and Powered By WEBDESENDERISMO.COM & SENDERISMO.NET 2001-2018