ACAMINAR TRAVEL CAP D ANY
          
            TIERRAS POLARES
          Register and you will receive our hikers newsletter
Home Directory Catalogue Agenda Magazine Territory Links Extranet
> Directory > Spain > Catalonia > Barcelone > HOTEL ESTEL
12/12/2019 Login Register es ca english

UN TOMB PER BERGA (BERGUEDÀ)
Title: UN TOMB PER BERGA (BERGUEDÀ)
Type of Product: Itineraries  [?]
Type: By yourself 
Duration: Morning / Half day 
Level: Very Low 
   Technical difficulty:   Easy [?]
   Effort:   Very low [?]
   Hores de caminar:   2 h
   Km de recorregut:   4 Km
   Desnivell acumulat:   100 m
destination: Berguedà
Accomodation: Hotel
Transport: Private cars
Environment: Villages / towns
Interest: Tourism, Cultural
Users: Every body
Enlarge image

More info
938213463
Contact HOTEL ESTEL
Dates and prices: Please inquire
Description
Veniu a passar una nit a l´Hotel Estel de Berga, i féu una passejada per la ciutat on hi descobrireu molts racons qüasi oblidats: antics edificis, restes de muralles, fonts, esglésies, capelles, molins, la plaça de la Patum, portals medievals i un petit call jueu.

Desde l´Hotel aneu caminant en direcció al centre, i en 5 minuts arribareu a la plaça de les fonts. Us convidem a què seguiu el següent itinerari :

1- Plaça de les Fonts

A la Plaça s´hi accedeix pel lloc on antigament havia estat situat el portal de Barcelona, una de les set portes d´entrada a la ciutat per l´antiga muralla (al Museu Municipal hi podeu trobar una maqueta de la Berga de segles anteriors, quan la muralla encara era intacta). Situat al sud-oest de la ciutat, el portal va ser enderrocat en el s.XIX quan Berga necessità espai per iniciar el seu període de creixement i modernització.

Al bell mig de la Plaça de les Fonts hi trobarem un petit racó amb una font, al damunt de la qual s´hi aixeca una estàtua de bronze que representa un nen que es treu una espina.

2 -Plaça de Sant Joan

El nom prové de l´església i el convent de Sant Joan, i el lloc conserva encara avui el tarannà d´una plaça medieval oberta en el primer tram del carrer Major. L´interès artístic d´aquest indret és destacable. A mà dreta hi trobarem l´església de Sant Joan. La seva construcció fou iniciada l´any 1220 per ordre dels hospitalers de Sant Joan, que convertiren Berga en una seu de comanda hospitalera. A redós de l´església s´hi construí una casa conventual. D´aquesta remota època només en queda un capitell romànic, conservat a l´interior de l´església gòtica. A mitjan s.XIV els hospitalers van vendre el convent i l´església a les monges benetes, que s´hi establiren.

L´edifici romànic probablement ja estava remodelat el 1337 ja que l´estructura actual evidencia el gòtic característic d´aquest segle, amb acusades remodelacions neoclàssiques. Estructuralment l´església és formada per una nau central i una de lateral amb capelles cobertes amb volta de creueria. S´hi veuen adossades dependències de l´antic monestir alterades en els s.XVIII i XIX, quan foren habilitades com a habitatges i espais culturals.

L´any 1708 s´hi instal·là la comunitat de mercedaris, que l´abandonà el 1835 arran de l´exclaustració. Durant el s.XIX serví d´espai per a les escoles municipals i pel servei per al control de consum municipal. El 1983 fou declarada monument històrico-artístic.


3- Palau dels Peguera

És situat a la plaça de St.Joan, davant de l´església de St.Joan. Els Peguera, senyors de Berga, el van edificar com a residència urbana. D´aquesta obra original no se´n conserva res, ja que l´actual edificació és probablement del s.XIV. És documentat el 1328 amb el nom de Palau Reial de la Vila de Berga. Al llarg del s.XVIII patí diferents modificacions que li donaren l´estructura d´habitatge que avui encara manté. La façana conserva la morfologia realitzada amb un aparell gros, arrodonit i de forma encoixinada. Les obertures (portes, finestres i balcons) són allindades, i en el centre hi ha un escut nobiliari en el qual es distingeix una cimera i un plomall.

Actualment hi ha al primer pis la seu de Ràdio Berga i, a la planta el popular cafè de cal Negre.


4 -Carrer Major

És el carrer central de la ciutat, tant des del punt de vista històric com econòmic i social. És també el carrer comercial per excel·lència, i a banda i banda s´hi aplega la concentració de botigues més important de la comarca.

Geogràficament travessa la ciutat antiga de nord-est a sud-oest, des de l´eixample modern fins gairebé la plaça de Sant Pere. Als seus costats s´hi eleven edificis plurifamiliars, i uns quants carrers de dimensions reduïdes hi desemboquen, confirmant el seu caràcter d´artèria del casc antic de la vila.

El projecte d´alineació del carrer Major el va fer l´arquitecte municipal Iranzo, i el carrer s´empedrà l´any 1885. L´any 1976 es va inaugurar el paviment actual, amb motius de la Patum alternats amb rajoles llises.

5 -Plaça del Forn

És un dels espais urbanístics definits ja en època medieval, i es troba situada en un lloc estratègic entre el carrer Major i el convent de St. Francesc. De forma irregular, gairebé un triangle, és flanquejada per habitatges plurifamiliars de tres o quatre pisos. Fou un dels nuclis d´activitats comercials i artesanals de la ciutat durant l´època medieval i la moderna.

En el s.XVII només hi havia tres cases; el tancament actual i el seu caràcter de plaça és de finals del s.XIX i començaments del s.XX.


6 - Placeta Ciutat

Situada en la cruïlla entre el carrer Ciutat i el carrer St. Francesc, conserva encara avui el nom originari, però estructuralment ha quedat confosa amb el carrer major. Originàriament la plaça era més gran, i probablement porxada.


7 -Casa Barons

Anomenada també casa Solanes, és situada en els núm. 9-11 del carrer Major. És una casa de pisos entremitgers, amb botiga a la planta baixa i un habitatge a cada una de les tres plantes. La façana és d´obra vista amb balcons de ferro forjat. Un interessant edifici modernista fet per Ramon Cot i Cot (1905-1908).

8 -Casa Tomàs Pujol

Construïda l´any 1925 per l´arquitecte Emili Porta, s´eleva en el núm. 8 del carrer Major. Porta dissenyà una façana molt interessant, que canviava totalment l´aspecte exterior d´un vell edifici vuitcentista: és una casa entremitgera, amb façana simètrica respecte de l´eix central. Concebuda totalment amb obra vista i decorada amb ceràmica de colors sota els balcons, motiu de clara influència modernista, cal destacar l´arc de mig punt a la planta baixa i els arcs de descàrrega que hi ha a sobre dels balcons, i que li donen un caràcter molt singular.

9 - Quatre Cantons (Cal Fàbregues)

És la primera casa consular de la ciutat de Berga, i es troba a l´indret conegut popularment com els Quatre Cantons, a la cruïlla del carrer Major amb el carrer St. Francesc i el carrer Mossèn Comelles.

Fou la primitiva seu del consell des que el 13 de novembre de 1359 el rei Pere III concedí a la vila de Berga el privilegi de poder constituir consell amb 30 prohoms. L´any 1580 la casa amenaçava ruïna i va caldre actuar-hi decididament. Al s.XVIII s´incendià i es traslladà a la plaça de St. Pere, indret que encara avui ocupa.

L´edifici original és una construcció de pedra de tres pisos d´alçada i adaptada a habitatges i comerços. Els seus carreus grans i ben escantonats són col·locats en filades i a contrajunt, i esdevenen testimonis d´una construcció del s.XIV remodelada en els s.XVI i XVII.


10- Molí de la Sal

És un edifici situat en l´últim extrem de la placeta Ciutat, mirant cap al carrer Major. Amb tres pisos d´alçada i planta baixa, manté l´estructura original a tres vents del s.XVIII: un casal moliner situat en el centre de Berga. Per la part del darrera conserva encara elements que testimonien la seva funció originària com, p.e., una roda de fusta. Els portals són adovellats, i la pedra dels murs és encara en prou bon estat.

És sens dubte l´edifici més interessant de la placeta: el negoci de la sal (que era un dels monopolis del comú de la vila, monopoli que els prohoms i consellers arrendaven als particulars) generava una important activitat econòmica.


11 -Plaça de Sant Pere

La plaça, d´origen medieval, està relacionada amb la construcció de l´església romànica, d´on li ve el nom. L´església original fou enderrocada al s.XVIII per tal de construir-hi la nova, que esdevingué un dels edificis definidors de la plaça. La denominació popular de "plaça cremada" prové també d´aquest segle, quan els francesos van assaltar el castell i la vila i van arribar fins a la mateixa plaça, incendiant-la. La seva fesomia actual és d´aquest segle, amb la construcció de nous edificis amb habitatges plurifamiliars que en delimiten els contorns (casa Farguell, cal Quim Serra, etc.).

Entrant pel carrer Major i a l´esquerra de la plaça hi trobem un bust d´Antoni Comellas i Cluet, poeta i filòsof berguedà.

És l´espai incomparable i únic que aplega una de les festes més notables de Catalunya: la Patum.


12 - Ajuntament

Situat al davant mateix de l´església, en una cantonada de la plaça. Fou dissenyat per l´arquitecte Emili Porta, i la seva construcció data de 1929.

L´edifici consta de tres pisos i planta baixa, amb uns importants soterranis a dos nivells. La façana està pensada com la part més monumental (realça la seva verticalitat un llanternó cec cobert amb una teulada piramidal) i delimita en alçada les diferents funcions de cada planta (materials diferents, obertures cada cop més reduïdes, etc.). Destaca el primer pis per la seva balconada de punt rodó sostinguda per quatre columnes de capitell dòric.

Porta fa ús d´un estil historicista clarament clàssic en el disseny de la façana, en la monumental escala de marbre i en les sales nobles de l´interior.


13 - Església de Santa Eulàlia

Formada per una sola nau flanquejada per capelles laterals, és coberta amb volta de creueria de pedra i amb un creuer cupulat que acaba amb dues capelles: la dels dolors i la del santíssim.

Les guerres del s.XIX van malmetre seriosament l´edifici, per la qual cosa fou necessària la realització de successius arranjaments.

De l´interior de l´església cal destacar l´orgue: el primer data de 1580, i posteriorment se´n va adquirir un de nou, que fou cremat l´any 1873 en la Tercera Guerra Carlina. L´orgue actual és una peça típicament romàntica, amb vint registres per als dos teclats manuals de quatre octaves i mitja i un pedaler acoblat a l´orgue major. De la seva façana en destaca la trompeteria, que presenta la particularitat de tenir els tubs doblegats cap enfora i disposats en forma de ventall. L´any 1970 s´hi feren algunes reformes, però no fou fins al 1989 que el va restaurar totalment el mestre orguener Gerard Granzig.

A l´interior de la capella del santíssim hi trobem dues teles del pintor Antoni Viladomat, fill d´una família berguedana instal·lada a Barcelona. Representen els temes del davallament de la creu i l pujada al calvari. Probablement procedien de l´església de St. Bartomeu de la Valldan, i en data desconeguda foren traslladades a Berga.


14 -Voltes d´en Claris (Call Jueu)

Anomenades popularment "la Berruga", comuniquen amb el carrer Boixader. És un carrer tancat per la seva part posterior per edificis, de manera que li donen forma de túnel.

En aquest indret s´hi aplegà la primera comunitat jueva de Berga a finals del s.XVIII. En créixer el nombre de jueus a la ciutat el call fou traslladat a un carrer més ampla, però el carrer continuà conservant el nom vell fins el s.XIX, en què adoptà el nom actual. Probablement fou en aquest segle quan es va tapar el carrer, en construir-se la casa que fa cantonada amb el carrer Boixader.


15 - Cal Sarraís

Situada en els núm. 14-16 del carrer Boixader (que fou un dels més habitats de Berga en època medieval i moderna), fou construïda l´any 1740. Amb golfes, dos pisos, planta baixa i soterranis (que foren construïts aprofitant els desnivells entre l´esmentat carrer i les voltes d´en Claris), evidencia un passat noble indiscutible.

A la façana cal destacar-hi la simetria de les múltiples obertures (portes, finestres, balcons, etc.), amb reixes de ferro forjat i tot un seguit d´elements escultòrics que decoren el ràfec de la teulada i la porta d´accés. L´arrebossat blanc dels murs contrasta amb el ferro forjat i els elements ceràmics. Dues portes donen accés a l´interior, la més noble és flaquejada per dues columnes que acaben en dos capitells amb motius vegetals, on es pot llegir la llegenda :"AEDES MUNIAS HAS INVICTAS"; l´altra porta presenta un estil més auster i és flanquejada per dos capitells amb la representació d´una cara humana. Els quatre escuts que centren la façana són, d´esquerra a dreta: 1) Una corona comtal sobre les creus de l´ordre militar del Sant Sepulcre. 2) Un escut eclesiàstic que representa la figura de dos dimonis aguantant el timbre d´un bisbe i un capell d´ales molt amples, guarnit amb uns cordons de seda entrellaçats i que acaben en les sales. 3) Un escut nobiliari en que s´hi distingeix un casc sobre dues llances creuades. 4) Una corona comtal sobre creus. Un passatge que surt de la dreta de la casa comunica amb la capella familiar, construïda l´any 1943 i beneïda el 1945.

16 -Portal de Santa Magdalena

Situat al capdamunt del carrer Boixader, molt a prop del castell de Sant Ferran, és l´únic portal medieval que es conserva a la ciutat. Dóna entrada a la ciutat pel sector nord-oriental i comunica amb el camí ral de Berga, Bagà i Ripoll.

El seu nom, així com el de la plaça on és situat, prové del convent de mercedaris que hi hagué en aquest punt, i que fou enderrocat el 1708.

La construcció de muralles i portals de la vila de Berga és documentada des de l´any 1376, i respon a la política de fortificacions impulsada pel rei Pere III a les ciutats i viles reals del Principat.

Antigament devia ser flanquejat per torres que avui no es conserven.

Malgrat tot, es manté l´estructura bàsica: un cos rectangular al mig del qual s´obre la porta d´arc de mig punt, fet amb grans dovelles i amb una espitllera central; la part superior del portal és força desfigurada per obertures modernes, originades arran de l´adaptació d´aquesta construcció a les funcions d´habitatge.

17 -Capella de la Pietat

És una petita esglesiola d´origen medieval que fou modificada en el s.XVII (1665), quan acollí les funcions de parroquial. Les obres i les construccions annexes amaguen velles estructures romàniques (volta de canó, absis, etc.). L´interior conserva la decoració barroca (enguixats, pilastres, corintis, etc.). La façana, molt simple, mostra un petit campanar, un òcul i un portal de mig punt. La clau per entrar-hi la podem demanar a la parròquia.

18 - Font de la Rata

És un dels indrets recuperats de la part vella de la ciutat. Es troba situada en el carrer Castellar del Riu, i consisteix en una font dins d´un arc de pedra.


19 -Font de la Mare de Déu de Queralt

Situada en la cruïlla entre el carrer Castellar del Riu i el carrer Agricultura, s´hi guarda una reproducció de la marededéu de Queralt.

Aquest indret forma una petita plaça restaurada i inicia el "Trencacames", anomenat així durant molts anys a causa del seu mal estat, que no se solucionà fins a la seva recuperació l´any 1987. En aquest punt s´iniciava l´antic camí que duia a peu fins a Queralt.


20 - Plaça Maragall

Baixant pel carrer agricultura arribem a aquesta petita plaça. D´origen medieval i amb una petita font, és un racó petit i ombrívol de la ciutat antiga.

Agafant el carrer Torre de les Hores arribem a la plaça de Sant Francesc, on hi ha el convent del mateix nom.


21 - Sant Francesc

La primera fundació franciscana a Berga data de l´any 1245, i l´església conventual és del 1336. S´aixecava en el mateix indret en que es troba actualment, però era edificada en orientació inversa a l´actual i tenia tres altars. Al s.XVII patí diverses modificacions: el convent i l´església van ser restaurats amb l´orientació actual, i s´edificà en el seu interior un gran nombre d´altars i capelles. Al s.XIX i a causa de l´exclaustració, els franciscans es veieren obligats a deixar Berga. L´església i el convent foren abandonats fins al 1909, any en què la comunitat franciscana tornà a Berga. Durant la Guerra Civil ambdós edificis patiren greus destrosses i l´església va ser cremada. Posteriorment fou reconstruïda segons un estil neogòtic, que és tal i com la veiem en l´actualitat.


Podeu ampliar la informació a la recepció de l´Hotel Estel i a l´Oficina de Turisme de Berga, on trobareu fulletons i mapes de la ciutat de Berga.

Font: http://www.berga.cat - Casc antic.
Rosa Serra, Anna Bernadich i Montserrat Rota a la "GUIA d´ART del BERGUEDÀ" (editat pel Consell Comarcal del Berguedà i el Patronat del Centre d´Estudis del Berguedà)
Information updated by HOTEL ESTEL at 02/09/2006

      ACAMINAR TRAVEL


      TEE TRAVEL


            HOTEL PARIS ANDORRA

Home | Who we are? | Legal notice | Contact | Publicitat
Except as otherwise noted, original content of this website is licensed under a License Creative Commons
Designed and Powered By WEBDESENDERISMO.COM & SENDERISMO.NET 2001-2018